Capçaleres i els logos del Setmanari Montbui

El Setmanari Montbui és un dels mitjans de comunicació més importants de la comarca del Vallès Oriental, fundat l'1 de gener de l'any 1944, ha viscut una gran evolució al llarg dels anys, tant en el seu contingut com en la seva imatge corporativa així com les capçaleres i logotips.

1

1 La primera capçalera i logotip del Setmanari Montbui es presentava amb una tipografia feta a mà amb el nom de l'escrit en majúscules i en color negre. A darrere del nom 'MONTBUY' apareixia l'escut de Caldes de Montbui, que més endavant analitzarem heràldicament, amb els 4 pals de la senyera, a sota amb el lema 'Una semana de vida local' i propaganda falangista present en l'època.

2

2 Nou anys més tard, el 1956 es modifica el lema principal de la capçalera per 'UNA SEMANA DE VIDA CALDENSE' també les fletxes falangistes passen a una part més centrada i més discreta en la composició general de la capçalera, la tipografia de 'MONTBUY' rep certa modificació, però es manté l'estil original, l'escut del fons es modifica i perd els 4 pals de la senyera. Tots els textos passen a ser escrits a màquina.

3

3 Dos anys després de la mort del dictador Francisco Franco, l'any 1977 es retiren les fletxes de la falange de la capçalera, la data de publicació de cada setmanari i el nom de Caldes de Montbui prenen més protagonisme, en general la capçalera es redueix substancialment en mida.

4

4 Al setembre d'aquest mateix any, el 1977, apareix una nova capçalera, mantenint el format i alguns elements com el rectangle a la dreta, però amb un nou logo, basat en l'escut de Caldes de Montbui i un canvi de tipografia, es recuperen els 4 pals de la senyera, també apareix la paraula Setmanari i es catalanitza Montbui, formant el Setmanari Montbui com el coneixem avui en dia.

En el número del 5 del 22 d'octube de 1977 s'anuncia un concurs on hi ha una selecció de 11 dissenys, però només 10 entren a la votació final per escollir la nova capçalera, finalment en la publicació del 31 de desembre apareix el disseny guanyador, de l'autor Joan Ausió.

5

5 La nova capçalera dissenyada per Joan Ausió sortiria impresa en el número publicat el 14 de gener de 1978, que trenca amb el format que més o menys s'anava mantenint durant els anys, el logo pren total atenció quedant centrat, amb una tipografia que encara es manté en format manual i desapareix la informació referent al director, redactors, etc. mentre a la part de sota trobem la informació referent al dia de publicació, preu, entre altres.

6

6 El 1987 hi torna a haver un altre canvi de capçalera, en aquesta ocasió en un format més minimalista, deixant a part els elements simbòlics de l'escut de Caldes de Montbui i canviant la composició de la capçalera, la paraula 'MONTBUI', escrita ja en un format a màquina, pren tot el protagonisme i els elements informatius, com el dia de publicació, l'any o el preu queden col·locats a les 4 cantonades.

7

7 El 3 de setembre del 1999 arriba la publicació número 1000 de la III Època, el Setmanari Montbui rep un canvi en la maquetació general i també de la capçalera, sent un disseny més net i amb tipografia més fina, la paraula 'montbui' recupera el color blau, una mica més fosc, del logo de Joan Ausió, la paraula 'setmanari' encara adquireix una tipografia més fina i en format cursiva, que fa que destaqui encara més 'montbui', la informació referent a la publicació, número, preu, etc. tornen a la part inferior de la capçalera, aquest disseny és el que encara es conserva en l'actualitat del Setmanari Montbui.

8

8 Amb motiu de la celebració dels 80 anys del Setmanari Montbui s'ha creat un logo que compartirà espai a la capçalera, el format es manté igual, però fent una mica més petit les paraules 'setmanari montbui'.

Blassonament: Escut caironat truncat i semipartit: al 1r d'or, una caldera de sable; 2n d'argent, una creu plena de gules; i al 3r d'or, 4 pals de gules. Per timbre una corona mural de vila.

Com es pot observar en totes les capçaleres al llarg de l'història del Setmanari Montbui l'escut ha tingut un paper visual rellevant, en veurem l'evolució al llarg dels anys, en un article de Josep Poch menciona que la primera constància que hi ha és abans de l'any 1445 que era usat en documents oficials com a una caldera, amb significat a les aigües calentes, símbol de Caldes.

Posteriorment del 1445 i amb els vincles que estableix Caldes de Montbui amb Barcelona, com a membre, braç i carrer de Barcelona els Calderins obtenen privilegis comercials i són considerats com a Barcelonins, és per aquest motiu que l'escut canvia, afegint la Creu de Sant Jordi i els 4 pals de la senyera, símbols adquirits de la simbologia Barcelonina, tanmateix, es situa la caldera a la part inferior de l'escut, segons la descripció heràldica que proporciona Josep Poch:

Escut d'argent amb la creu plana de gules (de Barcelona) mig partit d'or, i els 4 pals de gules (dels sobirans de Barcelona i d'Aragó). Tallat d'atzur amb la caldera d'or.

Aquest escut es mantindria vigent fins a l'any 1934 on adquireix una forma més ovalada, la corona mural canvia a cinc puntes, apareixen molts més detalls decoratius i s'afegeix el ratpenat, aquest símbol és present en la simbologia catalana tot i que l'origen no és del tot cert alguns defensen que podria ser una derivació o mala interpretació del drac de Sant Jordi i l'altre possible origen és la vinculació que tenen els ratpenats amb la bona sort, principalment a Jaume I en una de les seves batalles. El 1990 se simplifica l'escut, eliminant detalls decoratius i en general pren una forma encara més ovalada, i mantenint els símbols heretats de l'escut del 1445.

L'any 1993 l'Ajuntament de Caldes presentava a proposta de la Generalitat un nou disseny de l'escut conservant els elements principals com la caldera o calderina, que passaria a la part superior, la Creu de Sant Jordi i la senyera a la part inferior, el canvi més destacat era la forma caironada, un quadrat que es recolza en un dels eixos, cal dir que aquesta forma és present en una part important de municipis de Catalunya, per acabar el timbre de l'escut o part superior es representa una corona mural de cinc torres que simbolitzen els murs de Caldes.

En els darrers anys l'escut ha rebut alguna petita modificació per modernitzar-lo i que s'adeqüi més a les noves tendències visuals, fent més minimalista el disseny de la calderina. Per últim, cal comentar que la bandera de Caldes de Montbui es basa totalment en l'escut, com es pot veure tot seguit:

Gràcies a Raimundo García i Josep Maria Santos per la seva aportació en documentació.

I a l'ajuntament de Caldes de Montbui pel treball de recerca, en el següent enllaç hi trobareu un pdf amb més informació: caldesdemontbui.cat